27 de setembre del 2013

Nou curs d'El Públic: més connectats, més oberts i més diversos.


En parla en Joan Salicrú [aquí] i la pròpia web de l'espai cultural [aquí]. Avui hem presentat nova temporada a El Públic. A la fotografia que adjunto hi veureu en Xandri Calsapeu i jo mateix, fent un dels mano a mano que ens toca portar a terme de tant en tant en rodes de premsa. A mi m'agraden. Sempre em fa il·lusió poder explicar als companys dels mitjans de comunicació cara a cara els nostres propòsits.

Doncs això. Arrenquem nou curs, nova temporada. Farcida de propostes. La més rellevant, segurament, és que finalment portem a terme una dèria que fa molts mesos que tenia al cap i que els companys del projecte comparteixen totalment amb mi: ens obrim al país. I ho farem connectant-nos amb cicles i festivals que malgrat haver nascut a Barcelona poden trobar en el nostre espai cultural amb un aforament de 60 persones l'espai idoni per tenir una pota a Mataró i el Maresme. Avui hem anunciat que ens sumem al Circuït Folc, impulsat pel Grup Enderrock i el CAT (Centre Artesà Tradicionàrius), amb el suport de l'Obra Social 'La Caixa'. I programarem l'històric Miquel Gil a l'hivern. Com més connectats en clau nacional, millor. Volem que la ciutat tingui la oportunitat de gaudir d'aquests festivals. Esperem en poques setmanes donar més bones notícies. I sempre des de la òptica "made in elpublic". Optar per aquells cicles que siguin genuïns, propers, de petit format. Com el Cicle de Músiques Tranquil·les de la Casa de la Música. Amb ells repetim. Perquè són exactament el tipus d'iniciatives on volem estar. Cada vegada més connectats.

També hem tingut temps de parlar dels Amics de El Públic. Amb la idea base de mutualitzar-nos, d'obrir-nos a tota la gent que gira al voltant de l'òrbita del projecte cultural d'El Públic i que volem que se'l sentin encara més seu. I això passa per convocar-los un cop a l'any, asseure'ns i a través d'una assemblea escoltar què creuen que cal millorar, quines activitats cal impulsar, etc. La propera cita el dia 26 d'octubre. Cada cop, més oberts a escoltar, a debatre, a compartir.

Finalment, també hem repassat el curs que tancàvem. Quin curs! 80 activitats i 6000 participants directes (3.400 en les activitats exloent la Revetlla Popular de Sant Joan). Hem apostat per debats electorals, passis de documentals, teatre de petit format, concerts acústics, sessions de PD, presentacions de llibres, xerrades, exposicions, jam sessions, #publicpoètics o fins i tot l'inesborrable record de #elpublicdansa amb tres companyies que ja considero amigues. I volem continuar-hi apostant. Tant diversos com puguem.

Nou curs a El Públic. Hi continuem posant ganes. Perquè el que un dia era un petit somni ja és una petita realitat. Costa, no és fàcil. Però l'esforç compensa cada dia compartint amb tots els que d'una manera o altra hi traieu el cap. Més connectats, més oberts, més diversos. És l'únic camí per assegurar que el projecte continuarà tenint sentit.

23 de setembre del 2013

Construir des del principi

Passar tot un diumenge netejant amb el cunyat l'altell que tanta il·lusió et feia perquè potser allà t'hi pots posar un estudi des d'on vegis Burriac i el mar. Passar-te mig matí descarregant una nevera i una rentadora oxidades i velles i portar-les a la deixalleria. Sentir l'eco del martell en el menjador lluminós que pintaràs i que quedarà més ampli quan tiris a terra l'antiga paret de la cuina. Tornar a pujar al terrat de nou perquè et costa de creure que les vistes siguin tan i tan boniques. Pensar en quines rajoles posaràs al terra quan l'hagis de protegir contra humitats. Descollar antics prestatges setanteros del lavabo. Despenjar làmpares que portaven apagades quinze anys. Tafanejar des de la galeria enlluernada tots els patis interiors amb arbres fruiters i escalinates d'obra vista per primera vegada. És construir des del principi. Fer una casa nova començant per desmuntar la vella. Primera part de la obra.

El més curiós de tot és que aquesta setmana a casa hem estat de signatures de pisos. Només ens han separat dos dies entre la meva signatura davant de notari i el primer contracte de lloguer de pis del meu germà, que s'emancipa amb 26 anys. El moviment és vida. Doncs movem-nos. Construim des del principi.