A principis de mes vaig tenir el privilegi d'assistir a una de les sessions de l'espectacle Impromptus que la Companyia Circ Teatre Modern va estar representant al Mercat de les Flors. La peça circense estava inclosa dins el cicle Circ d'ara mateix, que volia reivindicar el circ que es fa a Catalunya, que malgrat les circumstàncies actuals, ofereix una creativitat i una talla comparable a qualsevol altra escena europea.
A Impromptus hi vaig veure artistes coneguts. Acròbates i maquinistes com en Benet Jofre o músics i cantants com en Fèlix Cucurull. Parlo d'aquests dos concretament perquè sé que ells han format part del col·lectiu de creadors que a Mataró han impulsat l'escena del circ local, primer a l'antiga fàbrica de paper Can Fàbregas del carrer Lepanto i ara a Can Fugarolas, al carrer Tolón del barri de l'Havana. Això em va portar a pensar sobre com una ciutat està disposada o no a estimar la cultura que s'hi fa.
Relligo aquesta carpa de circ amb trapezis, guitarres i salts mortals ubicada a la falda de Montjuïc i em trasllado a Bristol, on he passat uns dies d'aquesta Setmana Santa. La ciutat, famosa per ser el bressol d'un dels grans de l'art urbà global, Banksy, és un exemple de com un territori pot utilitzar la cultura de forma integral en les seves voluntats d'explicar-se. La ciutat està convençuda que la seva cultura és riquesa. No només per generar rutes guiades pels principals graffitys dels seus carrers o perquè les botigues de disseny contemporani, art urbà, skate i moda hipster es fusionin amb l'aura del llegendari pintador de parets. Sinó sobretot perquè Bristol demostra cada dia que estima la cultura que s'hi fa. I ho fa respectant i no esborrant les pintades als murs que per milers es multipliquen als espais públics (fins i tot els està catalogant a la web municipal). O ho fa promovent la cogestió d'espais ocupats, rehabilitats i ara autogestionats on hi actuen bandes locals i hi punxen djs de la rica escena local del reggae, el jungle o el brokecore.
Sovint penso que l'economia del talent que mica en mica s'està imposant a la majoria de ciutats mitjanes de l'Europa Occidental s'ha de construir amb els creadors, emprenedors culturals i pensadors com a base imprescindible. Haurà de ser així. De fet, està ja sent així. Però la corporació local, el council o ajuntament, ha de tenir-hi un rol important perquè la transició sigui ràpida, òptima i sobretot, compartida i respectant els principis d'equitat, participació cultural i visió a llarg termini i transversal. La ciutat ha d'estimar la cultura. Però ho ha de demostrar. I em sap greu veure que un espectacle de circ pensat, assajat i inspirat a cent metres de la Platja del Callao de Mataró s'acabi estrenant a la falda de Montjuïc de Barcelona. No vull dir que no haguem d'assajar a un lloc i estrenar a un altre, esclar que no. Però el fet concret és que Impromptus ha marxat de Mataró a Barcelona perquè a la capital del Maresme encara ens falta travar, relligar i sobretot, estimar més la nostra nova cultura.
[Fotografies: pintada de Banksy en un carrer de Bristol amanida per aportacions anònimes d'altres artistes urbans (feta per Eloi Aymerich)]
