31 d’octubre del 2017

Café au lait à emporter. Poitiers.

Portàvem uns quants dies de ruta per França. Dies de Kangoo i càmping. Baixant des de la Baixa Normandia, desembarcant a Cherbourg i destinació final a Castelnaudary, en ple Midi francès, mil quilòmetres més al sud.
Era un dissabte, diria que era 5 d'agost. I érem a Poitiers. Passejant vam veure la petita edificació verda i quadrada del Cafè du Parc de Blossac. I allà, a les 15:38 ens vam demanar dos cafès amb llet per emportar. Passejàvem relaxats per un parc ordenat i polit, amb aires versallescos. Avingudes rectilínies, la parada d'atraccions col·locada exactament en un lateral del pas central. Alguna bicicleta, algun picnic, algun gos ben educat. Els cafès amb llet ens van costar tres euros cadascun. En guardo el tiquet, que ja té la majoria de lletres esborrades pel pas del temps.
Aquella tarda ja era estiu, després de molts dies de pluja al nord, Atlàntic enllà. Recordo que vaig agafar un petit programa de mà de color rosa del cinema Le Diétrich. I mentres deambulàvem tots tres, anònims i despreocupats per uns jardins francesos molt lluny de tot, rumiava sobre resistència cultural, cinemes i allò que fa de França un lloc tant especial.